ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

 

 

Oh, que cansat estic de la meva

 

covarda, vella, tan salvatge terra,

 

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

 

nord enllà,

 

on diuen que la gent és neta

 

i noble, culta, rica, lliure,

 

desvetllada i feliç!

 

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

 

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

 

així l’home que s’en va del seu indret”,

 

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

 

de la llei i de l’antiga saviesa

 

d’aquest meu àrid poble.

 

Però no he de seguir mai el meu somni

 

i em quedaré aquí fins a la mort.

 

Car sóc també molt covard i salvatge

 

i estimo a més amb un

 

desesperat dolor

 

aquesta meva pobra,

 

bruta, trista, dissortada pàtria.

 

 

 

                                                                                                                                                           Salvador Espriu